dijous, 24 de febrer de 2011

A LA UNIVERSITAT

Titulació
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1984).

Doctor en Història contemporània per la Universitat de Barcelona (1991).

Posgrau “Agent de Desenvolupament Internacional”, a la Universitat Rovira i Virgili (2001)

Docència
Professor substitut a la Universitat de Barcelona (1991).

Professor associat i Titular d’Escola Universitària interí a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1993-2002)

Informat favorablement com a professor lector per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
Informat positivament com a professor ajudant doctor per l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Grups,  línies de recerca i projectes d’investigació oficials:
Les seves línies d’investigació actuals se centren en la història de la fotografia i la comunicació visual a Catalunya als segles XIX i XX, l’africanisme cultural, i les relacions entre història i imatge. Les seves línies de recerca sobre els moviments socials, la publicitat i l’Africanisme han estat subvencionats pel Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat membre dels Grup de Recerca “Història de la Cultura” (1998-2000), Gabinet d’Estudis Africanistes (GEA), Grup de Recerca “Gènere, Interculturalitat i Estudis Culturals Mediterranis, i del Projecte d’Investigació “Cinema i Història” de la Universitat Rovira i Virgili.

Ha estat membre de l’equip de recerca “Art i mestissatge Cultural”, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (2000-2002), amb el projecte “Cartellisme orientalista a Espanya”.

Ha participat en diversos projectes de la Dirección General de Enseñanza Superior, del Programa Sectorial de Promoció General del Coneixement.

CRONOLOGIES LOCALS, REGIONALS, NACIONALS I INTERNACIONALS



«Cronologia Espanya-Mon / Països Catalans»
a Borja DE RIQUER (dir.): Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 
vol 7, La consolidació del món burgès. 1860-1900
Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1996. pp. 376-390
 



«Cronologia 1859-1900»
a Borja DE RIQUER (dir.): Cronologia dels Països Catalans. Història, societat, economia, cultura, ciència
Pòrtic-Biblioteca Universitària, Barcelona, 1999. pp. 114-128
 



Albert ARNAVAT i Elena Aparicio
«Cronologia 1890-1909. Reus / Context nacional i internacional»
al catàleg Reus 1900, segona ciutat de Catalunya. Fundació "la Caixa" / Ajuntament de Reus, 1998. pp.284-304
 
 

ARTICLES, OPUSCLES, PRÒLEGS, COMUNICACIONS I PONÈNCIES, BEQUES I PREMIS...



ARTICLES (Selecció)
«Aliadòfils, germanòfils i pacifistes el 1914 a Reus: posicions  ideològiques davant l'esclat de la Gran Guerra»,Universitas Tarraconensis, VII, Universitat de Barcelona, Tarragona 1985, pp. 143-157.
«Notes sobre l'ensenyament a Reus en el primer quart del s.XX», a Escola i Estat, Eumo, Vic 1985, pp.367-377. 
«L'impacte de la Gran Guerra sobre l'economia de Reus (1914-1923)»,
a Recerques, n. 20, Curial, Barcelona, 1988, pp.115-129.
«Una història breu de la casa Rull»,a La Casa Rull, seu de l'IMAC, Institut Municipal d'Acció Cultural, Reus, 1989, pp.18-21. 
«L'ideari nacionalista de Josep Recasens i Mercadé»,
a "Homenatge a M. Antònia Ferrer", Quaderns d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, Tarragona 1991, pp.233-244.
«La Palma. Notes per a la història d'una societat recreativa reusenca i del seu local d'estiu» a La Palma, Ajuntament de Reus, 1991, pp.6-11.  
«L'AIT a Reus en els primers anys de la Restauració (1874-81)»
Actes del Congrés Internacional d'Història 'Catalunya i la Restauració', Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1992. pp.243-249.
«L'Estació Enològica de Reus», a Vinyes i vins: Mil anys d'històriavol. I. Actes i Comunicacions delIII Col·loqui d'Història Agrària. Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans. II-1990.Coord. Emili Giralt. Universitat de Barcelona, Barcelona 1993, pp. 213-223.
«La Restauració. Reus 1900-1923», al llibre Ezequiel Gort (dir): Reus, segle XX,Diari de Tarragona, Tarragona, 1996, pp.17-32.
«L'Institut de Puericultura i el Dr. Frias» a J.M. Sànchez Ripollés i P. Altès (coord.): Metges de la ciutat de Reus, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona-Reus, 1998. pp.59-73. 
«Reus 1900, segona ciutat de Catalunya», al catàleg Reus 1900, segona ciutat de Catalunya.pp.13-25. Fundació "la Caixa", Reus, 1998.
«A la vaga general! L'obrerisme al Reus de canvi de segle»
al catàleg Reus 1900,segona ciutat de Catalunya.pp.127-145. Fundació "la Caixa", Reus, 1998.
«L'anarquisme a la fi del segle XIX», al llibre Sissí, una princesa de conte. Apunts per a un canvi de segle. Ed. Cossetània,  
Valls, 2000, pp. 23-29.


 
ARTICLES EN COL·LABORACIÓ
Pere Anguera i Albert ARNAVAT: «Anticlericalisme i irreligió a Reus», a Quaderns d'Història Contemporània, IX, Universitat de Barcelona, Tarragona 1986, pp.51-62.
Albert ARNAVAT i Abel Figueres: Marià Fortuny. Cronologia comparada (1838-1874), a Del Museu. Butlletí del Museu de Reus, n.1, juny 1989, pp.26-27.
Albert ARNAVAT, Neus Miró i Joaquim Besora: «L'òpera al Teatre Fortuny de Reus entre 1882 i 1939» a la revista Òpera Actual, n.11, Barcelona, abril-juny 1994, pp.13-20. Albert ARNAVAT, Salvador Palomar i Llorenç Prats: «Una ciutat que canvia. Vida quotidiana al Reus de tombant de segle», al catàleg Reus 1900, segona ciutat de Catalunya. Fundació "la Caixa" / Ajuntament de Reus, 1998. pp.79-99. 


 
BIOGRAFIES
Biografies «Pau Abelló Boada», «Carles Fumaña Casas», «Antoni Pascual Cugat» a Josep M. OLLÉ ROMEU (dir.): Homes del Catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Dalmau, Barcelona, 1995. pp. 38-39, 123-124 i 181. 
Albert ARNAVAT i Pere Anguera:  Biografies de sindicalistes de Reus i el Baix Camp a Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans,coordinat per M.T. MARTÍNEZ DE SAS i Pelai PAGÈS. Edicions Universitat de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 

 
OPUSCLES
Això és Reus! Breu història de la ciutat.
Ed. Mediterrània, Barcelona, 1995. 16 pp. Il·lustracions de Pere Joan.
 
PRÒLEGS
«Xampany i confits», pròleg al llibre A bodes em convides. Estudis d'història Social,de Pere ANGUERA. Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1987, pp.5-6.
 
ALTRES TREBALLS D'INVESTIGACIÓ
Pere ANGUERA i Albert ARNAVAT
Edició i notes del llibre de  Josep RECASENS Vida inquieta. Combat per un socialisme català. Empúries, Barcelona, 1985. 165 pp.
 
PROJECTES DE RECERCA SUBVENCIONATS
Moviments socials a Reus 1808-1874,dins d'Ajuts a la recerca del Centre d'Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya, 1991.
 
COMUNICACIONS I PONÈNCIES A CONGRESSOS
Comunicació «L'Estació Enològica de Reus». III Col·loqui d'Història Agrària. Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans.Vilafranca del Penedès - Sant Sadurní d'Anoia, febrer de 1990. Centre d'Estudis d'Història Rural del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, Universitat de Barcelona.
Comunicació «L'Associació Internacional de Treballadors a Reus (1874-1881)». Congrés Internacional d'Història 'Catalunya i la Restauració. 1875-1923', Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1, 2 i 3/05/1992.
Ponència«Història contemporània. Estat de la qüestió». Trobada d'arqueòlegs i historiadors de les comarques meridionals de Catalunya, Museu Comarcal de Reus / Centre de Lectura de Reus, 15-17/11/1996.
Comunicació «Sobre l'avicultura a Reus i al Camp de Tarragona. Dels orígens a 1959». IV Col·loqui d'Història Agrària. Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans, 1997, CEHR, Centre d'Estudis Històrics Internacionals, Universitat de Barcelona.
Comunicació «L'Institut de Puericultura de Reus i el Dr. Frias». Congrés d'Història de la Medicina, Facultat de Medicina. Universitat Rovira i Virgili. Reus, 1998.
 
BEQUES I PREMIS
Premi  d'Investigació «Antoni Pedrol i Rius», Centre de Lectura de Reus / Ajuntament de Reus, 1984. 
Beca de Recerca «Josep M. Prous i Vila»,Ajuntament de Reus, 1986.
Premi Crítica «Serra d'Or» de Teatre a «l'aportació més interessant», ex aequo, 1995, al llibre Teatre Fortuny, més d'un segle, I (1882-1939), editat pel Consorci del Teatre Fortuny.  
Premi d'Investigació «Antoni Pedrol Rius», ex-aequo, Centre de Lectura de Reus, 1996.

dimecres, 23 de febrer de 2011

TRANSVERSAL, DDissenys AAlternatius


 
® CO-COMISSARI de l'exposició
TRANSVERSAL, DDissenys AAlternatius
Centre de Lectura de Reus, 1985

Comissari de l'exposició PERIFÈRIA.Mostra d'Art del Camp de Tarragona


 
COMISSARI de l'exposició
PERIFÈRIA.Mostra d'Art del Camp de Tarragona
ReusJove'85. Fundació Caixa de Pensions, 1985

Exposició REUS 1900, segona ciutat de Catalunya


Albert ARNAVAT
COMISSARI i director del catàleg de l'exposició
REUS 1900, segona ciutat de Catalunya
Fundació "la Caixa" / Ajuntament de Reus / Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus, 1998.

«Un impecable volum que a més de cobrir un buit historiogràfic ens presenta una molt bona síntesi d'aquest període de la història de la segona ciutat de Catalunya, a partir de fonts documentals de primera mà. S'hi defensa la història local enfront la història general de Catalunya o d'Espanya escrita a partir de documentació extreta dels grans centres de poder, malgrat que una no pot viure sense l'altra. Ha estat concebut i realitzat no només com un repertori de dates i fets que marcaren una època, sinó també com una obra que excita el desig de coneixement posant un èmfasi especial en l'eficàcia comunicativa. Una visió àmplia i rigorosa que s'apropa a tots els àmbits de la història d'una ciutat a través de canvis i continuïtats que es produïren ara fa un segle.»
Jordi XIMENO: Plecs d'història local, L'Avenç.





250 anys de publicitat comercial a Reus

Albert ARNAVAT
COMISSARI i director del catàleg de l'exposició
250 anys de publicitat comercial a Reus
Ajuntament de Reus / Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus, 1998. 102 pp.
Amb un pròleg d'Enric Satué.«Avui, a les portes del segle XXI, pot ser un bon moment per fer una mirada endarrere i reflexionar sobre l'evolució de la publicitat a la que era la segona ciutat de Catalunya, la història de l'evolució de la cultura visual i estètica. És un fet que el disseny gràfic publicitari, gratuït i elemental, omple, més enllà del seu paper, una funció cultural de transmissió d'art.» «Presenta i analitza la publicitat comercial reusenca des dels seus orígens fins la més estricta contemporaneïtat, acotada simbòlicament amb els Jocs Olímpics de Barcelona '92. Constitueix un dels termòmetres sociològics més eficaços per mesurar el nivell estètic de la població mitjana de cada època de la manera més fàcil i distreta.»
De la Presentació de l'autor.

Publicitat comercial a Reus. 1. L'skyline de l'autosatisfacció. Dels orígens a 1939. 2. La definitiva globalització. De la postguerra als Jocs Olímpics. 1939-1992



Albert ARNAVAT
Publicitat comercial a Reus.
1. L'skyline de l'autosatisfacció. Dels orígens a 1939.
2. La definitiva globalització. De la postguerra als Jocs Olímpics. 1939-1992.
Ajuntament de Reus, 1996 i 2000, 268 i 246 pp.
Pròleg d'Enric Satué

«Perquè, si com va escriure encertadament Gerard de Nerval, «la clau per a conèixer la història de França són els blasons»(és a dir, l'heràldica), haurem d'afanyar-nos a començar ben aviat l'estudi de marques i logotips, si és que volem conèixer totala història de Catalunya. I aquest llibre que teniu a les mans n'esdevindrà, sens dubte, una peça clau.»
Del Pròleg d'Enric SATUÉ

"Catalunya i el Marroc al segle XIX. Visions d'història cultural"

 
Albert ARNAVAT 
"Catalunya i el Marroc al segle XIX. Visions d'història cultural"
al catàleg de l'exposició CARBONELL, Jordi À. (dir):
Visions del / Visiones del / Visions du Al-Maghrib. Pintors catalans vuitcentistes
a Rabat, Casablanca, Tanger, Tetuan i Reus.
Lunwerg / Institut Català de la Mediterània, Barcelona, 2001, pp. 27-53

Article «Les formes de vestir»


Article  «Les formes de vestir»
a Borja DE RIQUER (dir.): Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 
vol 7, La consolidació del món burgès. 1860-1900
Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1996. pp. 277-279.

«El naixement de la publicitat a Catalunya»



 
Article
«El naixement de la publicitat a Catalunya»
a Borja DE RIQUER (dir.): Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 
vol 7, La consolidació del món burgès. 1860-1900
Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1996. pp.262-263

Història il.lustrada del Reus Deportiu. 1909-2001

 
Albert ARNAVAT (director), Montserrat Pagès i Jordi Ximeno
Història il.lustrada del Reus Deportiu. 1909-2001
Reus Deportiu, Reus, 2001

Obrers a Reus. Classes populars urbanes sota la restauració (1874-1881)


Albert ARNAVAT
Obrers a Reus. Classes populars urbanes sota la restauració (1874-1881)
Edicions del Centre de Lectura, Reus, 2000. 123 pp.

"L’obra te com a objectiu presentar una visió detallada i rigorosa de la història de les classes populars i del moviment obrer al segle XIX i segueix els preceptes bàsics de la història social, És a dir, presenta diferents classes socials enfrontades en el si de la societat reusenca i considera les diferents conjuntures econòmiques com a desencadenants immediats dels conflictes. Però Arnavat centra la seva atenció en diferents aspectes com la cultura, les accions col·lectives o les diferents interrelacions entre sectors polítics per explicar la creació, encara que sigui feble, d’identitats col·lectives i l’aparició de formes de mobilització. Ens ofereix un estudi d’història social aprofundint en l’aspecte subjectiu del tema, És a dir, en la història de les mentalitats. Una realitat que sovint no ha estat valorada en la seva justa mida."
Jordi XIMENO: Revista del Centre de Lectura,

El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus


Antoni Quintana, Anton Pàmies, Albert ARNAVAT i Xavier Filella
El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus
Edicions del Centre de Lectura de Reus, Reus, 1998. pp. 57-75.

«Breu recorregut per la història del Teatre Bartrina de Reus i dels seus precedents al Centre de Lectura. El primer teatre es construí el 1905, i dotze anys més tard el mecenes Evarist Fàbregas en va finançar la reforma i ampliació, la qual va donar lloc al Teatre Bartrina, inaugurat el 1918. Novament millorat fou reinaugurat el 1920. Des d'aleshores ha acollit durant dècades la més diversas activitat de teatre i espectacles, i en els anys durs, s'hi podien veure espectacles innovadors i d'avantguarda.»
De la Presentació de l'autor.

Teatre Fortuny més d'un segle, 1. 1882-1939 2. 1939-1988



Albert ARNAVAT (director), Neus Miró, Joaquim Basora, Pere Anguera, Xavier Amorós, Rosa Cabré, Josep Lluís Falcó i Ramon Gomis.
Teatre Fortuny més d'un segle, 1. 1882-1939 2. 1939-1988
Consorci Teatre Fortuny, Reus, 1994 i 1987. 606 pp.

«Permet al lector de situar-se en un punt de vista privilegiat des d'on reconstruir els grans esdeveniments artístics, la recerca del temps d'esplai i els mites i les contradiccions d'una societat desapareguda.»
«Aquest imponent llibre ha estat possible gràcies a una llarga recollida sistemàtica de dades i documents. Una eina preciosa per a l'historiador i que té la virtut de ser el testimoniatge fidel d'una manera de viure i divertir-se en una ciutat. Un retall de la història del teatre català.»
Joaquim VILÀ FOLCH: «El Teatre Fortuny de Reus: més d'un segle», Serra d'Or,n. 424, IV-1995. 
 
PREMI CRÍTICA «SERRA D'OR»A «L'APORTACIÓ MÉS INTERESSANT», 1995

«Encara que composta per dos volums, és una obra unitària que reconstrueix de forma exhaustiva l'esdevenir de la principal sala d'espectacles de la ciutat de Reus i de la Catalunya meridional.»
«Sota vicissituds socials i polítiques que marquen èpoques o al costat del progrés i consolidació d'imperatius estètics que impulsen evolucions, el Teatre Fortuny ha estat en tot moment, com a espai físic i com a institució ciutadana, un referent emblemàtic de la fidelitat d'una societat, la reusenca, envers el gaudi i el conreu de les arts escèniques.»
De la Salutaciódels autors

L'Institut de Puericultura Dr. Frias, «La Gota de Llet». Reus, 1919-1994


Albert ARNAVAT (director), Montserrat Pagès i Xavier Amorós
L'Institut de Puericultura Dr. Frias, «La Gota de Llet». Reus, 1919-1994
Ajuntament de Reus - Institut de Puericultura Dr. Frias, Reus, 1995. 144 pp.

La Diputació de Tarragona. Imatges per a una història


Pere Anguera, Albert ARNAVAT i Mercè Costafreda
La Diputació de Tarragona. Imatges per a una història.
Diputació de Tarragona, 1986. 223 pp.

«Consisteix un fragment del possible àlbum gràfic de la corporació on queda força ben recollit el que fou i féu la Diputació en els seus darrers trenta anys. Concebut sota una pretensió estrictament iconogràfica, en cap moment no hem pretès fer una història total de la corporació, ni hem intentat de resseguir totes i cada una de les seves actuacions. La funció del text, breu i esquemàtic, es limita a informar sobre l'episodi que recull la fotografia.»
De La confidència, presentació dels autors.

Història gràfica del Reus contemporani, I. 1803-1939. II. 1939-1979






Pere Anguera, Albert ARNAVAT i Xavier Amorós
Història gràfica del Reus contemporani, I. 1803-1939. II. 1939-1979
Ajuntament de Reus, Reus, 1986 i 1987, 214 i 287 pp.

 «No pretén mostrar les faccions dels personatges de mes anomenada, nascuts o actuant a la ciutat, ni tampoc oferir una galeria d'anècdotes d'una amenitat assegurada que facilitaria amb poc esforç la hilaritat del lector. Hom parla ara de la història de la gent sense història per analitzar i descriure el paper que en el ball de la vida quotidiana han realitzat no els protagonistes, sinó les víctimes, el gruix immens de la ciutadania avesada a actuar de coixí amortidor o de caixa de ressonància esporàdica i obligada. El llibre es preocupa més de recollir, doncs, les palpitacions anònimes que no pas els protagonistes ocasionals. Ens ha interessat molt més el dia de cada dia al carrer, o a la fàbrica, que no pas el ritual solemne dels pontificals de diversa mena.» 

De la  Presentació dels autors.
 
«Hem intentat no ser ingenus ni messells, sinó que, amb el cap ben alt, oferim la nostra interpretació, el més serenament del que som capaços, dels successius episodis que ha viscut la ciutat».
«Totes les fotografies i il·lustracions del llibre han estat conscientment escollides. Totes hi juguen un rol determinat i segur. Totes hi són perquè hi havien de ser, però no totes les que hi havien de ser hi són.» 
De la Presentació dels autors.

Moviments socials a Reus (1808-1874). Dels motins populars al sindicalisme obrer


Albert ARNAVAT
Moviments socials a Reus (1808-1874). Dels motins populars al sindicalisme obrer
Associació d'Estudis Reusencs, Reus, 1992. 442 pp. Pròleg de Pere Gabriel.

«Aporta molts aspectes per a la història de Catalunya: presenta un bon referent metodològic de treball. Aporta el fet de finalitzar una síntesi evolutiva on quan convé mira el particular i, quan convé, el general amb permanent interrelació, relligant (aspecte que li fa veure els matisos) les repeticions i les divergències amb altres realitats. És un llibre per llegir, per consultar i per recomanar enfront d'altres pàgines sense tremp ni nord.»
Antoni GAVALDÀ: «Llibres», Plecs d'Història Local, n.58, a L'Avenç, n.194, Barcelona, 1995.
 
«Arnavat ha fet una magnífica feina, i molts han estat els temes tractats. Som davant un llibre que interessa no sols als reusencs i els amants de les coses de Reus, sinó tots aquells preocupats per refer i corregir el que pensem sobre Catalunya i per entendre cada cop més la nostra contemporaneïtat com a poble. És, segons crec, un dels millors elogis que hom pot fer d'un llibre d'història.»
Del Pròleg de Pere GABRIEL.

TESI DOCTORAL. Apte "Cum Laude" per unanimitat

L'Impacte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia reusenca (1914-1923)


Albert ARNAVAT
L'Impacte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia reusenca (1914-1923)
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Reus, Reus, 1987. 300 pp. Pròleg de Pere Anguera.

«De quina manera rebé els embats de la nova conjuntura una de les sis primeres ciutats de Catalunya en població. Una ciutat comercial i exportadora, amb una indústria tradicional i atomitzada, centrada en el tèxtil, que rebia la influència del pol d'atracció de Barcelona.» De la «Introducció» de l'autor.

«Ofereix una radiografia exhaustiva, minuciosa, profusa en taules estadístiques, de les activitats econòmiques a Reus i la seva comarca durant l'agitada dècada que obrí l'atemptat de Sarajevo i tancà el cop d'estat de Primo de Rivera. El volum, que incorpora un notable material gràfic, es configura així com un estudi local, però no localista, ja que les seves conclusions sobre el no aprofitament de la prosperitat bèl·lica per a modificar les estructures productives semblen vàlides per al conjunt del país.»
Joan B. CULLA: «Llibres sobre la història recent», Serra d'Or, n.340, Barcelona, 1988.

Classe contra classe. El conflicte social del1915 a Reus

Albert ARNAVAT
Classe contra classe. El conflicte social del1915 a Reus.
Edicions del Centre de Lectura de Reus, Reus, 1985. 230 pp. Pròleg de Pere Anguera.

«El més important i dilatat enfrontament de classes de la història contemporània del Camp de Tarragona anterior a la guerra civil, cabdal enla història del moviment obrer del sud català que influí en esdeveniments nacionals.»
De la Introducció de l'autor.
 
«Ens ofereix una proposta de viatge a través de la història de Reus, diferent de la tradicional, alternativa i engrescadora. Una obra d'història que goso situar entre el thriller i el porno dur, que es podria convertir amb fàcils retocs en un guió cinematogràfic, i això vol dir que és àgil. Un revulsiu dins els plantejaments historiogràfics locals: obra jove d'un home jove.»
Del pròleg de Pere ANGUERA
 
Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 1984.
 
PREMI D'INVESTIGACIÓ
ANTONI PEDROL I RIUS 1984